Actuació del Tro Gros al MercèDansa 2016
17
Ds
Súria va posar a prova l'impacte del so del trabuc.
Amb l'objectiu de millorar les mesures de seguretat i evitar possibles lesions auditives, el Tro Gros, juntament amb les colles Els Fadrins de Terrassa, els Trabucaires de Castellar del Riu, de Berga, de Solsona, Vi d'Alella i dels Miquelets de Catalunya, vam realitzar aquest passat dissabte 17 de juny a la plaça del Poble Vell de Súria, un estudi científic, reglat i homologable en el que es van obtenir dades empíriques de les diferents armes d'avancàrrega utilitzades.
Amb els resultats obtinguts es podran conèixer els límits i poder millorar la seguretat tant dels participants com de les persones properes a les nostres actuacions.
26
Dg
Aquest diumenge 26 de febrer el Tro Gros ha participat en la primera emissió del nou programa "AIRE CARAMELLAIRE", que presentat per Isaac Cordón i Albert Bonet, dóna veu a les diferents colles caramellaires de la vila de Súria.
Podeu tornar a escoltar el programa utilitzant el podcast de la web oficial de: Ràdio Súria
23
Ds
A Súria, com a molts pobles i ciutats de Catalunya se segueixen ballant les danses tradicionals. Enguany vam ser convidats a participar a les festes de la Mercè, un important aparador on poder-les donar a conèixer. I és que al MercèDansa s´interpreten el que es coneix amb el nom de «danses vives», aquelles que han sobreviscut al pas del temps i encara es practiquen, com el cas del nostre Ball de Cascavells.
Veure la galeria17
Dg
L'Aplec del Pi de les tres branques ha aplegat aquest matí unes quatre-centes persones al pla de Campllong de Castellar del Riu.
Els patriotes han permès així fer sobreviure un any més la trobada independentista.
Un dels moments més emotius i recompensats per part dels assistents de l'Aplec ha estat el Ball de Cascavells que els trabucaires del Tro Gros de Súria ha realitzat al voltant del Pi, ball que posteriorment s'ha realitzat també al voltant del Pi jove.
Font: Regio7
Actuació del Tro Gros al MercèDansa 2016
Caramelles 2017
Caramelles 2016
IV Esmorzar Trabucaire a Castellar del Riu (06/03/2016)
Imatges cedides de la pàgina del Facebook dels companys Trabucaires de Castellar del Riu
Imatges de la fira d'entitats de 2015
Imatges de Santa Bárbara 2015
Imatges de la Diada de Catalunya de 2016
Imatges de la Diada de Catalunya de 2015
Enllaç Artur i Laura
Enllaç David i Cristina
Dinar oficial de la colla
Fira medieval de la Vila de Súria 2015
L'origen dels trabucaires s'ha de situar a mitjans del segle XIX. Tot va començar quan, acabades les guerres Carlines, molts combatents van quedar escampats i amagats en masos rurals. Van ser acceptats en aquests masos gràcies al seu treball i al seu sistema de comunicació; car per mitjà dels trets de trabucades i pistoneres feien saber de la presència de la perill a les masies i masoveries properes.
Aquests excombatents es van anar afegint a les festes de caire rural que es celebraven, com ara la festa del Batre o de la Verema.
Més tard, pels voltats de 1845, aquests trabucaires s'incorporen a la processó de Corpus i a les Caramelles, festes que ja gaudien d'una certa oficialitat.
Dins les Caramelles, es van unir com a galejadors a una colla que feia el ball de Cascavells i que també cantaven.
Les primeres notícies nostres com a colla organitzada daten de l'any 1875.
Pel Tro Gros galejar entre els estrets carrers, arcades i porxos del Poble Vell de Súria, ens fa recordar quan la nostre posició elevada dominant del curs del riu Cardener va fer de Súria una important plaça forta en les guerres carlines.
Ens fa evocar tota la màgia de ser trabucaires, que una vegada finalitzada la lluita van quedar escampats i amagats en masos rurals deixant la seva empremta.
I és aquesta voluntat de recuperar la nostra herència i defensar les festes populars la que ens ha portat a mantenir al llarg dels anys un ball típic de la Catalunya central: El Ball de Cascavells. Parlar del Tro Gros es parlar del Ball de Cascavells.
Som el viu record d'uns homes i dones que van haver de lluitar per la seva vida però, ara la "nostra guerra" és la d'arrencar somriures i aportar alegria per on passem. Aquest és el nostre missatge de pau.
Des de finals de segle XIX fins a l'any 1954, el Tro Gros solament sortia al carrer a galejar i fer el ball de cascavells per Pasqua. L'any 1975, després d'un parèntesi d'inactivitat, l'alcalde de Súria tornà a impulsar la colla, coincidint amb els 100 anys del Tro Gros. Aquest mateix any tornàrem a galejar per les Caramelles.
Un dels trets peculiars de les Caramelles a Súria és la galejada que realitzen els Trabucaires; durant tota la festa no deixen reposar els trabucs, recordant el terrabastall que antigament es feia pel toc d'alel·luia del Dissabte de Glòria. Avui dia, el dissabte seguim els masos de Súria, i el diumenge, durant tot el matí, els carrers de la vila.
Tampoc ens falta pólvora per animar les festes majors d'allà on calgui d'arreu de Catalunya, i és que amb el Tro Gros, qualsevol festa és més sonada.
La bandera del Tro Gros com les de les altres colles de caramelles de Súria, sempre s'ha distingit per les seves teles i els seus fins bordats.
Els trabucaires del Tro Gros ens sentim orgullosos de la nostra Bandera i del seu escut. La bandera que el Tro Gros llueix està feta l'any 1982
Els colors de la bandera son el blau cel (davant) i el blanc cru (darrera), envoltada de serrell daurat. Les mides son: 1 metre d'alt per 1,50m d'ample. El pal de fusta té una llargada de 2,63m.
L'escut bordat llueix:
Els Trabucaires: Recull de Cultura Popular (1994)
Parlar de trabucaires és parlar del Tro Gros de Súria, una de les colles velles de Catalunya i, molt provablement, la que més porta a la sang l'olor a pólvora. Són molt agosarats i presumeixen de ser els que més fort carreguen les armes. A cada tret de trabuc del Tro Gros hi ha dues càrregues de pólvora de les utilitzades per altres trabucaires, d'aquí que quan les seves armes espeteguen sembla que l'aire tremola. No els agrada ser anomenats trabucaires i desitjarien ser coneguts només pel seu nom, el TRO GROS.
L'historiador manresà Joaquim Serret cita un curiós document de l'any 1594 que explica que en aquestes contrades ja es feia el ball de cascavells com a acompanyament de les caramelles per a recollir diners, ous, botifarres i altres viandes per a afegir-ho (abans de fer "la farra") a la Mare de Déu del Roser. Sembla que l'origen de les caramelles es remunta a una antiga confraria del segle XV que cantava els goigs a la Verge del Roser.
El Tro Gros ha mantingut al llarg dels anys aquest ball típic de la Catalunya central dins una gran puresa. Té un regust i unes evolucions populars i rudimentàries de força interès. Aquest ball, segons alguns autors, ve a ser una al·legoria de la lluita i de la victòria del soldat. Fins i tot, hi ha qui situa l'orgien d'aquest ball en l'àmbit de la festa del Batre.
Els instruments que animen aquest ball són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs; instruments que són un llegat recuperat de la música tradicional, encara que altres grups que també fan el ball de cascavells utilitzen acordions i, fins i tot, cobles senceres.
Vols fer-nos alguna consulta? No dubtis i posa't en contacte amb nosaltres.
Escriu-nos un comentari i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
